El 10 d'agost de 1949, primer dia de la Festa Major de Maçanet, s'inaugurà la Pista Jardí que va construir la Societat Recreativa "Unió Maçanetenca", entitat cultural-recreativa fundada l'any 1915. L'entitat era presidida en aquell temps pel Sr. Joan Alabert.

Inicialment la pista estava pensada per a celebrar-hi els balls i altres espectacles de la Festa Major, però considerant les mides de la pista prengués cos la idea de celebrar-hi un partit d'hoquei patins com un entreteniment més. En aquells anys aquest era un esport minoritari i poc conegut, i a les nostre contrades només es practicava a Girona ciutat; és per això que el partit, organitzat durant la mateixa Festa Major del 49, es disputà entre el Girona C.H. i el GEiEG. La gent de Maçanet omplí les llotges de la pista i es mostrà entusiasmada durant el partit d'exhibició. Tant és així que passada la festa molts nois es compraren uns patins per intentar emular el que havien vist a la pista, i sense saber-ho estaven donant les primeres passes per a formar un equip d'hoquei patins històric.

Durant dos anys consecutius es continuaren organitzant partits d'exhibició per la Festa Major, i l'expectació anava creixent. Equips de la talla del F.C. Barcelona van passar per la Pista Jardí. L'afecció creixia a mesura que els joves del poble perfeccionaven la seva tècnica, fins al punt de prendre cos la idea de formar un club d'hoquei com a secció de la Societat Recreativa "Unió Maçanetenca".

El SHUM (Secció d’Hoquei Unió Maçanetenca) es va fundar la primavera de l’any 1952. Un grup de personalitats del poble encapçalada per Joaquim Rey, Alfons Soms i Josep Vidal s’encarregaren de tots els tràmits per donar vida al club, i a més decidiren que els seus colors representatius serien el vermell i el blanc en forma de quadres arlequinats.

El primer partit que disputà el club fou davant del “Tritón” de Girona, venent-se a taquilla 127 entrades. Al cap de poc es jugà un partit contra el Girona C.H. amb un èxit de públic superior. El 9 d’agost del 52 es celebrà un partit contra el Tordera, club també acabat de formar, venent-se un total de 586 entrades, xifra molt destacable. Durant el mateix estiu es succeïren els amistosos davant el Blanes, el “Tritón”, l’”Atlético” de Girona, etc.

Els components de la primera plantilla del SHUM eren: Paco Costa, Ernest Maresma, Pere Martinell, Agustí Maresma, Lluís Vidal, Francesc Brossa, Josep Pujol, Narcís Codina i Joan Pagès. Com a entrenador hi havia un experimentat jugador de Girona anomenat Antoni Paz.

El dia 4 de setembre de 1952 el SHUM va ésser inscrit a la Federació Catalana d’Hoquei i Patinatge, i la primera participació del club en una competició oficial cal cercar-la el 4 d’octubre de l’any següent, quan es començà un torneig entre dos equips de Vic, el Tordera, el CH Mataró el CP Barberà, el Balenyà i el mateix SHUM. El paper del nostre club fou discret.

Durant l’any 54 hi hagué un canvi de Junta i se seguiren jugant partits amistosos fins que a l’octubre del mateix any s’inicià el Campionat de Catalunya Categoria Regional, en el que el club obtingué resultats força positius, amb 6 victòries i 4 derrotes (davant equips més experimentats). Durant aquesta època les despeses per desplaçaments, àrbrites, fitxes federatives, etc. es cobrien amb la venta de localitats als partits de casa i la venta de números per a rifes, ja que no hi havia ajudes oficials. La majoria de jugadors es pagava el material de la seva butxaca i col.laboraven al màxim per tirar endavant el club.

Durant els anys 1955, 56 i 57 el SHUM continuà creixent i jugant campionats i amistosos contra nous clubs que anaven sorgint (CP Palafrugell, ADEPAF Figueres, CH Olot, Salt, Palamós, etc.). L’any 1958 la “Delegación Provincial del Frente de Juventudes” organitzà un campionat on les dades que es tenen semblen indicar que el SHUM va fer-hi paper brillant. Durant l’any 59 se seguiren celebrant partits de competició, i per l’octubre es va retre homenatge a Josep Pujol, integrant de la plantilla de primers jugadors del club.

Els principis dels 60 foren uns anys difícils degut a la precària situació del club, ja que aquest patia un esperit d’obstrucció econòmica per part de la Junta de torn de la Societat.

Cal esmentar la figura del Rector Mossèn Francesc durant aquests anys, ja que col.laborà aferrissadament amb el club en tasques directives, administratives i esportives en una època on precisament escassejaven les col.laboracions. Va tenir una tasca molt positiva en la consolidació del SHUM, ja que el contacte directe que mantenia amb la mainada del poble va permetre que es comencés a organitzar una base.

En aquests temps, es van incorporar al SHUM una nova “fornada” de jugadors que donarien una nova empenta a l’equip; jugadors com en Joan Selva, en Jordi Munsó, en Joaquim Codina, en Josep Mª Quellos, en Narcís Selva, en Josep Artigas, en Josep Cursà i En Pere Martinell van formar un equip molt competitiu. Tot i això, l’equip no tenia entrenador i s’aprofità la presència del veterà jugador del Girona C.H. August Serra, internacional amb la selecció espanyola del 1951 que aconseguí el títol de campiona del món, per millorar molts aspectes tàctics i tècnics durant els partits preparatoris abans de la Festa Major. La temporada 1962-63 fou la primera en que el SHUM es classificà per disputar l’ascens a la 2ª Divisió juntament amb el Palamós (l’equip es trobava a 3ª Divisió). Tot i que no es va aconseguir l’anhelat ascens, es féu un bon paper. La temporada següent la situació es repetí i el club es tornà a quedar a les portes de l’ascens; tot i això, ja s’havia consolidat entre els millors de la província i s’aconseguí el primer títol del club: El Campionat Provincial “sènior”.

L’octubre del 64 es produeix un canvi en la composició de la Junta del club que passa a ser presidida per Francesc Guinart. Durant les temporades 64-65 i 65-66 el SHUM continua jugant a 3ª Divisió i els infantils comencen a disputar els seus primers partits. El 66 hi ha un nou canvi de Junta i entra com a president Joan Munsó, i l’any 1967 l’equip d’infantils aconsegueix per primera vegada el campionat provincial, cosa que es repeteix en els tres anys següents. Mentrestant, el primer equip segueix disputant la 3ª Divisió.

Cal destacar que el mes de juny de 1968 l’equip infantil del SHUM surt per primera vegada de Catalunya per disputar la “fase sector” jugada a València. L’any següent es disputà una fase sector a Maçanet, i l’equip local es classificà en primer lloc i es guanyà el dret de disputar les fases finals a Madrid. El resultat fou satisfactori, ja que aquell equip integrat per Rafel Roura, Pere Jiménez, Josep Bosch Tomàs, Josep Mª Bagué, Àngel Risech, Pere Pons, Antoni Tomàs, Josep Bancells, Simó Serra, Alfons Soms i Lluís Quellos, es classificà com a tercer. Amb aquest èxit començà una època de fort arrelament del SHUM, amb una bona organització i gran projecció de futur.

L’any 1969 l’Ajuntament de Maçanet de la Selva, amb Joan Munsó al capdavant, començà a construir la nova pista poliesportiva, antecessora del que avui és el pavelló municipal. El pressupost va ésser d’un milió de pessetes, el qual es va cobrir en gran part gràcies a subvencions del “Consejo Nacional de Deportes” i de la Diputació Provincial. La resta es sufragà gràcies a la col.laboració de gent lligada al club i que estimava el poble, repetint-se una mica la situació de 1949 amb la històrica Pista Jardí. L’any 1970 es posà en funcionament la pista, que tot i ser descoberta encara, tenia les mides reglamentàries (40x20 m) i donà un gran impuls a l’hoquei, augmentant l’afecció per l’esport i la mainada als equips de base.

L’any 1970 l’equip infantil torna a ser Campió Provincial, el 1973 ho és per primera vegada l’equip juvenil i el 1974 els sèniors o primer equip. El 1975 no s’obté cap títol, però el SHUM ja té competint equips a les categories d’alevins, infantils, juvenils i “cadets”, a més dels sèniors. En aquesta última categoria es donava el fet d’haver-hi molts jugadors, i per això s’optà per formar un equip dins el mateix club, el qual s’anomenava UD Maçanet i vestia amb uniforme blau-blanc arlequinat. Durant les temporades 1975-76, 76-77 i 77-78 competiren a la mateixa lliga els dos equips, i cal dir que es respirava un “caliu” especial a la pista quan s’enfrontaven els dos equips de Maçanet, cosa que motivava molt a l’afecció.

L’any 1976 el SHUM aconseguí dos títols de Campió Provincial en les categories de cadets i de sèniors, i en el mateix any es produí un nou canvi de Junta amb Joan Pagès com a President. En els següents anys els equips de base s’anaven consolidant, de manera que el 1978 els infantils es proclamaren Campions Provincials, i el 1979 ho eren els benjamins i els alevins.

L’any 1980 el SHUM Maçanet celebrà les seves “Noces de Plata”, és a dir, els seus primers 25 anys d’existència i activitat ininterrompuda. Superada ja una primera etapa d’improvisacions i dificultats, el club es trobava en una època de consolidació i expansió: els 70 jugadors enquadrats en les diferents categories asseguraven el futur del Club. A més a més, el suport incondicional de la gent del poble envers el club, feia pensar que es podien assolir cotes més altes i arribar a competir a les més altes categories de l’hoquei estatal. Alhora però, es veié la necessitat de revitalitzar el club i revisar la seva estructura organitzativa, i per tot això la Junta organitzà una gran festa per les “Noces de Plata”

Per l’ocasió es jugaren partits en totes les categories, s’organitzaren partits de veterans dels anys 60 i 50 durant els quals es rendí homenatge als pioners de l’hoquei a Maçanet . També es rendí homenatge als primers directius del SHUM: Joaquim Rey, Josep Vidal i Alfons Soms. Com a cloenda es celebrà un “sopar de germanor” durant el qual es va prendre consciència de que calia lluitar tots plegats (autoritats, club i aficionats) per donar una l’empenta definitiva al club i aconseguir una pista coberta.

Després de la celebració de les Noces de Plata i del seu èxit, es va pensar que era l’hora de revolucionar una mica el club i canviar-ne els plantejaments socials i econòmics, cosa que féu la junta entrant de l’any 1981 encapçalada per Jordi Munsó. El pressupost s’incrementà notablement gràcies a la revisió de les quotes de soci i el pagament de les quotes d’entrenament per part dels nois de la base. En l’àmbit esportiu es fitxà Tino Burcet com a màxim responsable esportiu del club, mentre que Llorenç Bancells es cuidava dels més petits o “escola”.

Un altre fet important de l’any 1981 és el cobriment de la pista poliesportiva, cosa que renovà la il.lusió d’aconseguir tenir un dia un pavelló, i a més s’organitzaren activitats durant la Festa Major per recollir diners per al club. Aquestes activitats en forma de “Quina”, “Bar del SHUM”, etc. s’han anat mantenint fins als nostres dies.

En aquells temps el club s’establí com a entitat independent, separant-se de la Societat Recreativa “Unió Maçanetenca”. Per això s’opta per legalitzar els estatuts de l’entitat i mantenir el nom de SHUM. Durant el mateix 1981 es presentà la Secció de Patinatge Artístic del SHUM, que actualment és una secció independent anomenada PAM, Patinatge Artístic Maçanet.

La temporada 1981-82 dugué al club el títol de Campió Provincial en alevins, infantils, juvenils i sèniors, però a més els alevins es classificaren per la fase final del Campionat d’Espanya que es disputà a Maçanet. Era el moment d’aconseguir el primer títol d’àmbit estatal per al club i així fou. Els integrants d’aquell primer equip campió d’Espanya eren: Presas, Munsó, Bosch, Tarrés, Viader, Bancells, Cid, Codina i Gispert. En aquell mateix any, el SHUM fou proclamat “Millor Club o Entitat Provincial” en una festa organitzada pel diari “Los Sitios”.

Mentrestant el primer equip s’havia estancat a la 2ª Divisió i per això es fitxà per primera vegada un jugador de fora: L’Agustí Rodón, que aportà la seva qualitat i experiència a l’equip.

El 1983 fou un altre any exitós, aconseguint-se campionats provincials en alevins, infantils i juvenils, un campionat d’Espanya per part dels infantils i un de Cataluny per part dels alevins. A més, el primer equip va assolir l’ascens a 1ª Divisió Estatal. Aquest equip estava integrat per: Roura, Rodón, Hugas, Ortós, Blanco, Mesa, Luque, Coma, Esgleyas i com a entrenador, Pérez.

L’any 1984 suposà el segon campionat estatal consecutiu per als infantils, mentre que els alevins van classificar-se en el quart lloc del mateix campionat. Durant l’any 85 s’assolí el títol provincial en juvenils i l’ascens del sènior B a la 2ª Divisió, mentre que el primer equip es mantenia a la 1ª Divisió sense massa problemes.

L’any 1985 es donà un fet de transcendental importància per l’esport local i en particular per l’hoquei: L’acabament definitiu del Pavelló Poliesportiu, amb tots els serveis necessaris i amb capacitat per a les necessitats del poble. Pel que fa a la marxa esportiva del SHUM, aquesta continuava essent triomfant ja que l’any 86 s’aconseguí el Campionat Provincial en les categories de benjamins, infantils i juvenils. A més, els infantils i els juvenils aconseguiren ser campions de Catalunya. En el mateix any, el President de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Pujol inaugurà oficialment el Pavelló. Era el 9 de juny de 1986.

La temporada següent (86-87), el primer equip del SHUM aconseguí per primer cop un “sponsor” o patrocinador. El nom de “Llet Sant Jordi” fou el de la primera empresa que s’estampà en una samarreta del club. L’equip, integrat majoritàriament per gent de casa, continuava jugant a 1ª Divisió Estatal. Els equips de base continuaren assolint títols provincials aquesta temporada, que es rubricà amb el triomf al campionat d’Espanya de l’equip Juvenil derrotant al Barça en el partit decisiu.

Per la temporada 1987-88 s’aconseguí un nou esponsor: “Estrumetal”. Per això el nom del primer equip passa a ser “Estrumetal SHUM”. El mes de març del 88 es celebraren eleccions de les que en surt president Alfons Soms, però 6 mesos després renuncia al càrrec per motius personals i es crea una Comissió Gestora. Mentrestant l’equip juvenil revalidava el Campionat d’Espanya a Alcañiz i el de Catalunya. Per altra banda el SHUM B quedava campió de 2ª Divisió i pujava a 1ª Catalana amb un equip molt jove. El maig de 1989 el SHUM Maçanet guanyà un altre campionat d’Espanya, aquest cop en júniors, en el campionat disputat a Alcoi.

El dia 14 de maig de 1989 és una data històrica pel club, ja que s’aconsegueix el que s’havia estat perseguint durant els darrers anys: L’ascens a la Divisió d’Honor, màxima categoria estatal, fet que posava el club a l’alçada dels millors clubs d’hoquei de l’Estat. Aquest equip històric estava entrenat per Florentí Arumí i comptava a les seves files amb Joan de Higues, Lluís Planas, Xavier Roura, Rafel Bancells, Eduard Masnou, Xavier Palau, Joaquim Rubio, Xavier Hugas, Miquel Umbert i Josep Aliva. El SHUM esdevenia el club que representava el poble més petit que havia ascendit mai a la màxima categoria, i per això se l’anomenava “Petit Entre Grans”. Per rubricar la temporada, el SHUM B puja a Primera Nacional, de forma que el club té dos equips a les màximes categories.

Durant la temporada següent entra una nova junta presidida per Sergi Codina i a més es retransmet per primer cop un partit d’hoquei des de Maçanet per televisió (TV3): El SHUM-Mollet. L’equip acabaria baixant, però com que el segon equip aconseguí l’ascens des de 1ª Nacional a Divisió d’Honor, el club es continuà mantenint entre els grans.

La temporada 1990-91 no es pot considerar tan positiva, ja que es va perdre definitivament la categoria a Divisió d’Honor i també a la 1ª Nacional, en un SHUM B ple de gent de fora. La base tampoc aconseguí cap títol destacable i això féu que comencéssin a sorgir certes tensions en el si de l’entitat. El maig del 91 Codina acabaria dimitint i s’escollí Carles Parés com a nou president.

En la temporada 1991-92, l’Estrumetal SHUM aconseguí passar la lligueta de classificació i arribar a la fase final de 1ª Nacional, optant a l’ascens. Aquest finalment s’aconseguí en assolir el sots-campionat. El SHUM havia assolit l’ascens a la Divisió d’Honor A-2, una nova categoria implantada per la federació. Pel que fa a la base cal destacar l’obtenció d’un nou títol que encara no havia guanyat mai el club, la Copa d’Espanya, conquerida pels infantils.

La temporada 92-93 comença amb l'objectiu d'aconseguir dos ascensos consecutius i que el SHUM estigui altre cop entre els grans a la Divisió d'Honor A-1. Per això, i per primer cop a la història del club, Eduard Tresserras, en el seu segon any, decideix fer un stage de pre-temporada a Planoles. El primer equip acabaria aconseguint l'ascens i el títol de l'A-2 a 2 jornades del final del campionat, després d'una temporada brillant en que només es van perdre 4 partits i s'acabà a 3 punts del segon classificat. Aquest es pot considerar com un dels més grans èxits del primer equip del SHUM. A final de temporada el club celebra el seu 40è aniversari amb partits entre veterans al pavelló, i diversos actes de germanor. Aquesta celebració arriba en un dels millors moments de la història del club. Paral.lelament, es presenta el llibre "SHUM, 40 anys d'història (1952-1992)" realitzat pel Taller d'Història de Maçanet de la Selva. Abans d'iniciar-se la temporada 93-94, es canvia el terratzo de la pista i es remodelen els vestidors perquè el pavelló estigui a l'alçada de la màxima categoria de l'hoquei estatal, en la que jugarà el SHUM. Després d'una temporada irregular, l'equip disputa el play-off de descens. L'eliminatòria definitiva es jugà contra l'històric Noia, el qual va ser derrotar pel SHUM en un partit memorable a Vic i després d'una pròrroga. D'aquest partit se n'edità un vídeo posteriorment. El SHUM havia salvat la categoria de forma brillant, en una pista neutral i havent mobilitzat més de 400 seguidors.
Temporada 94-95...
En la temporada 95-96, el SHUM acabà la lliga regular en la sisena posició del seu grup, per la qual cosa va haver de disputar el play-off pel descens, en el que partia com a tercer classificat. Finalment, el SHUM acabaria aconseguint la permanència a una jornada del final i classificant-se en segon lloc d'aquest grup pel descens. La temporada 96-97 fou molt complicada per a l'equip maçanetenc; Després d'un irregular inici de lliga, l'entrenador del SHUM Xavier Gallén va ser destituït en la seva segona temporada al club. A més dos jugadors van ser apartats per baix rendiment i es va produir la mort de Josep Codina, pare del porter de l'equip i delegat de la FEP. Amb tot aquest panorama l'equip queda enquadrat en el grup pel descens i acaba perdent la categoria en l'últim partit. A final de temporada es celebren eleccions i Jordi Adroher substitueix Manel Maestre en la presidència.
La temporada 97-98 comença amb nou tècnic, Albert Pons i el clar objectiu de tornar a estar entre els grans, tot i les novetats en la junta, en la plantilla i en el quadre tècnic.